2ª Ronda

Crónica setmanal:

matx poc disputat amb el tarragona C. La realitat és que amb els equips filials es depèn de l'alineacio que et presenten... tot hi així, partides bastant disputades i sorpresives (parlo de memòria), de doble fil la posició de mig joc que s'assoleix en el quart piera-sanchez en la que semblava que negres aguantaven l'envit del sacrifici de peça i obtenien contrajoc atacant.
El novè olivella - cucurull amb peça de més i entrada de peó.
2 a 0
A partir d'aquí taules de l'iban, el jordi i el ferrer amb posicions molt igualades després d'un mig joc lluitat, degut a que els contraris no volien les taules, i  en el sisè varona - camell amb joc igualat i un final d'alfils de mateix color i cadenes de peons que semblava que eren taules, victòria lluitada visitant, i en el cinquè tres peons blancs per la peça negre en la partida pino - alasa, que arriba a un final després dels canvis amb peons allunyats imparables, i la partida pinyol calonge, victòria per negres quan ja s'havia perdut el matx.
L'última partida la d'en martinez-prats guanyada després d'una guerra tàctica inicial i permutacions en la posició típiques de la defensa gruenfeld. Mig joc i final jugats amb poc temps, com sempre, i amb sort que no va escollir les més adequades perquè el resultat seria més abultat.

--
Lluís Prats Cabacés